Generació Tap, Josep Sala i Cullell

Generació Tap

Ni tinc l’objectiu, ni la previsió de fer anàlisi de tot el que llegeixi el 2022… però m’havia proposat llegir una mica més en català i crec que el primer llibre que he llegit aquest 2022 bé val dedicar una estona, primer per no oblidar la lectura i segon per què ha superat més que amb escreix qualsevol perspectiva. Un llibre més que recomanable per prendre consciència d’on estem… de cap a on anem ja serà un altre debat.

Generació Tap, de Josep Sala i Cullell (1978), amb epíleg de Joan Burdeus editat per Ara Llibres, crec que és un dels millors llibres que he llegit en els últims mesos. I el primer que m’impacta en primera persona per moltes raons i motius. El principal, que l’autor és no de la mateixa generació sinó fins i tot del mateix any que jo. Per tant moltes dels temes del llibre m’han tocat la fibra en molts sentits. D’acord també que no sóc significatiu en termes de qualitat dels llibres que llegeixo ja que estic molt focalitzat en temes segurament massa tècnics.

La lectura del llibre és molt còmode i agradable. M’ha encantat la quantitat de referències, cites, bibliografia i l’exercici de cita de dates de tots els personatges dels quals es parla en el llibre. M’ha fet recordar els meus anys d’estudiant de filosofia amb l’obligació de citar tot allò del que parles i que últimament està tant poc de moda en certs mitjans. I l’hauré “deborat” potser en no gaire més de 5 hores… senyal que l’escriptura enganxa més enllà de la temàtica.

A la humanitat, ens agrada citar, encasellar, classificar i fer veure que ens allunyem d’un tema per semblar que en sabem. O si més no, per sentir-nos còmodes amb la crítica i l’anàlisi que fem. L’autor, aprofitant l’excusa de “tenir la sort” de viure en un país nòrdic fa un anàlisi exquisit al meu entendre de la postmodernitat. Cito literalment del llibre per què val molt la pena:

El consens acadèmic diu que del segle XX en van sortir sis generacions:
la Gran Generació, formada pels lluitadors de la Segona Guerra Mundial i que ja gairebé ha desaparegut del tot; la Generació Silenciosa, nascuda durant la Gran Depressió i encara menor d’edat durant els conflictes bèl·lics dels trenta i els quaranta;
els babyboomers, nascuts a partir del 1946, protagonistes de les revolucions dels seixanta i que fa dècades que marquen la vida cultural i política;
la Generació X, sorgida a finals dels seixanta i durant els setanta, i que ha quedat en un segon pla;
els mil·lennistes, a qui va tocar fer-se grans després de la crisi financera del 2008;
i els nascut a cavall entre els dos mil·lennis, sovint anomenats Generació Z, que tot just ara comencen a complir la majoria d’edat.

Aquest any 2021 que just hem tancat, una de les frases o expresions que més “m’ha agradat” és la de “fas olor a boomer...”. I més encara la discusió amb companys de la mateixa edat per dir o defensar si sóm boomers, Xs o mil·lenials. Algun professor d’universitat ens classificava com a boomers crec que més per ràbia d’edat que per ideologia… i nosaltres ens sentíem sorprenentment més mil·lènials que X’s. Més segurament pel fet de ser avançats a la nostre generació per l’ús i formació tecnològica, aficions a ciència ficció… certs patrons que considero normals però que sortint de la meva bombolla resulta que no ho són genys.

Darrerament, un parell de periodistes nord-americans van començar a parlar dels xennials (xennistes?), que seríem els nascuts entre el 1977 i el 1983: els últims amb una infantesa analògica i que vam poder gaudir d’una gran llibertat de moviments, però amb una vida adulta digital.”

Però el fet és que al final, igual que el classicisme no acaba amb Beethoven i amb ell comença el romanticisme sinó que hi ha un seguit d’autors ponts, segurament estem massa a prop nostre com per saber si sóm o no d’un club. El que sí està clar és que som d’una generació “entrepà” que l’autor classifica de manera excel·lent entre la generació T (Transició a Espanya o Tap al món), que aclapara poder i quan ens adonat compte ja no hi pintem res…

Segons aquests sociòlegs, els babyboomers són profetes idealistes que van entrar a l’edat adulta en un moment àlgid, i que ataquen les institucions pel seu benefici personal; la Generació X la formem uns nòmades reactius que desconfiem de l’ordre establert, però hem acabat abraçant el pragmatisme; els mil·lennistes (com els lluitadors de la Segona Guerra Mundial) són herois cívics a qui els ha tocat viure una crisi sistèmica que afronten amb optimisme, i, finalment, la Generació Z, artistes adaptatius, tornaran a caure en el conformisme per culpa d’un món excessivament complex.

Segurament serà un dels llibres de capçalera durant un bon temps. En el llibre es fa un anàlisi i situació de context de la post-modernitat del nostre país justificant i argumentant l’entorno socio-polític que ens ha portat a la situació actual. S’analitza tant la política, com els mitjans de comunicació… fins i tot una mica de puntetes alguns aspectes culturals. Es parla del teatre, però podríem parlar perfectament de la música en els mateixos sentits.

El meu dol, ara, un cop llegit el llibre en poc més de dos dies, és superar el ser conscient de que la meva generació… a dures penes passarà a la història per res més que haver aconseguit el·liminar “la mili”… el repte és dir que tenim més de 20 anys per endavant per al·liar-nos amb mil·lènials, no apoltronar-nos als poders i ajudar a fer un món millor.

Un 10 per Josep Sala i Cullell i la meva enveja més sana de l’atreviment d’haver marxat a un país del qual també n’estic enamorat.

El 2021 en llibres

Si he de resumir l’any 2021 en els llibres que he aconseguit llegir… 30. He de reconèixer que la primera meitat de l’any va ser més metòdica i complidora. La feina i altres objectius com preparar la marató m’han fet restar-li temps a la lectura setmanal.

Tot i això, crec que he de consolidar l’esforç de documentar el que llegeixo per què fer una mirada a la feina feta és satisfacció… hauré de millorar això sí el mètode de resumir o sintetitzar lectures per què d’alguns dels llibres juraria que no els he llegit -malgrat els tingui anotats-.

Com a fets a millorar l’any 2022: incrementar la lectura en anglès (que només han estat 3 llibres aquest any); i urgeix llegir en català (aquest any un 0).

No em plantejo un objectiu de més quantitat de llibres en el 2022 sinó diversificar la temàtica. Per motius obvis, aquest any només tres llibres han estat novel·les o ficció per exemple.

IKIGAI

ikigai

Llibre de Francesc Miralles i Héctor García que d’una manera molt propera expliquen el concepte “filosòfico-teòric” de “IKIGAI”. El llibre “IKIGAI, Los Secretos de Japón para una vida larga y Feliz” de l’editorial URANON, ens expliquen una manera de pensar o motivació personal que tots tenim d’una manera més o menys conscient. En el llibre reflexionen d’una manera molt transparent sobre si és o no el secret d’una vida llarga i feliç. Com a excusa, s’endinsen en el Japó a l’entorn on hi viuen les persones de més edat del món.

ikigai

Anys enrera, havia estat molt seguidor del blog de Héctor Garcia (kirai.net). El llibre és d’una lectura fàcil i amena i totalment recomanable tant per els conceptes filosòfics com per entendre la cultura japonesa.

Llibre disponible a: https://www.amazon.es/Ikigai-secretos-Japón-Medicinas-complementarias/dp/8479539224/

Descarregar llibres electrònics

Si els reis t’han portat un llibre electrònic (un kindle) i busques on descarregar llibres lliures de drets d’autors una bona opció és https://freeditorial.com/es

Un lloc web on podràs buscar per autor, temàtica, tendència i trobar un bon grapat de llibres lliures de drets d’autor.  Els llibres estan en format .PDF que no s’acaben d’ajustar sempre al 100% al llibre electrònic, però  són totalment llegibles. 

Enllaç recomanable!

Está todo por hacer

Fa molt que no comento res sobre llibres que llegeixo. Bàsicament per què o són manuals, o bé són llibres que no acabo de llegir completament, o bé que simplement no tinc temps per dir  cap cosa important.

Aquest any

per Sant Jordi vaig comprar-me el llibre “Está todo por hacer” de Pau Garcia-Milà. No soc genys partidari dels llibres d’auto-ajut, i molt menys encara de la moda que hi ha ara per fer-te emprenedor i arreglar el món tu.  Però aquest cas és diferent.   Sabia que és un dels creadors de EYE OS, i això era un plus, que és enginyer informàtic, jove i a més de la terra era encara un plus dobe, però el dia que el vaig veure entrevistat a Buenafuente vaig confirmar que aquest llibre calia llegir-ho.  No totes les coses bones són de Sillicon Valey,  🙂

Efectivament, el llibre et dona una repasada ràpida però concreta de totes les coses que has de tenir en compte si vols ser emprenedor. Té la frescura i la direcció ràpida que té l’autor parlant, amb lo bo i dolent que això pugui ccomportar.   El més important és que es palpa proximitat i sinceritat tan en els consells com en les expressions que fa servir.

Personalment no soc un emprenedor per falta de temps, però ara amb els consells del llibreja no tinc excusa, cada dia a apuntar idees que surgeixin i almenys un cop al mes a escriure amb la ma esquerre per notar sensacions noves.

Què és per tu triumfar?”  entre moltes altres recomanacions, consells i experiències que s’expliquen en el llibre, em quedo amb aquesta pregunta que fa en les últimes pàgines del llibre.  Evidentment és una pregunta molt oberta i subjectiva, però crec que és la clau per tenir clar que tot està per fer i tu ets el responsable de fer almenys una cosa i sortir-ne exitòs de la mateixa.

 

 

Compres

 

Per fi, m’he llençat i he fet una compra que feia més d’un any que tenia a tasques pendents.  He fet una comanda a la llibreria on-line de amazon.com

La veritat és que les vibracions han sigut molt bones i no tinc cap queixa.  Ja estic pensant què comprar per fer una nova comanda.   En el meu cas, la comanda va arribar molt ràpid tot i que el material estava tot a l’altre banda de l’Atlàntic i tot el sobre-cost que implica l’enviament prioritari surt a compte tenint present que el material no es pot adquirir aquí­.  

He comprat quatre llibres.  Tres d’ells són sobre “drupal” que és un dels temes que he d’impulsar definitivament aquest “curs”.   Building powerful and robust websites with Drupal 6 i Learning Drupal 6 Module Development de l’editorial PACKT i  Pro Drupal Development second edition de l’editorial Apress.  Totes dues editorials són especialitzades en materials d’aquestes caracterí­stiques. Tot i ser el meu primer contacte amb aquestes ja avanço que “repetiré” ja que la qualitat i contingut no té res a veure amb el material editat en castellà d’aquestes temàtiques.

 I l’últim un llibre que feia temps buscava: la recopilació complerta de preludis, nocturns i valsos de Chopin.

Potser més endavant, faig un anàlisi detallat dels llibres.  De moment, tinc un d’ells (Building powerful and robuts websites with Drupal 6) completament llegit i estic ben content.  Primer per forçar i repasar el nivell d’anglès que ja començava a quedar fora oblidat. I segon per la comoditat que implica poder llegir en paper acostumat a llegir manuals en pdf en pantalles d’ordinador.  Els llibres ja els havia consultat en alguna versió previa en pdf, però per aquestes coses va més bé poder tenir-ho en paper o en format que puguis moure i portar assobre per aprofitar qualsevol moment per llegir.

Gutenberg i la fi del paper imprès

Aquesta setmana ha sigut notí­cia en diferents mitjans, el fet que google hagi signat un acord amb diferents biblioteques per tal de digitalitzar part dels seus llibres i poder oferir-los digitalment. El conveni que implica a cinc grans biblioteques catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya, Biblioteca del monestir de Montserrat, biblioteca espiscopal del seminari de Barcelona, biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la biblioteca de l’Ateneo Barcelonès) arribant a les 380.000 obres en total. La operació estarà subvencionada per google, i coordinada per la Biblioteca Nacional de Catalunya, i preveu al final poder oferir tots els llibres digitalitzats gratuïtament a http://books.google.es.

Aquesta notí­cia, hem fa reflexionar sobre diferents aspectes. Primer de tots, el fet que google acabarà ficada a tot arreu. Amb la antipatia que aixeca certes corporacions (com microsoft i els seus sistemes operatius per exemple), resulta curiós amb la simpatia o acceptació que l’usuari final accepta tractes similars a noms diferents.
En segon aspecte, resulta curiós que certs mitjans de comunicació hagin donat més importància al fet que siguin biblioteques catalanes (quan la notí­cia parla explí­citament d’obres en diferents idiomes i no es parla de digitalització exclusivament de llibres en català), i també el fet dels drets d’autor i repercussions econòmiques a editorials. Està molt clar que si vull un exemplar del Quixot per exemple, el compraré, i molt més clar encara que si desconec l’obra o necessito una consulta ràpida a alguna part molt concreta res millor que poder fer una consulta on-line.
Per últim, aquesta notí­cia crec que només ens avisa de la fi del paper imprès. Aquesta setmana parlant amb algú, comentàvem la necessitat i viabilitat o no de les biblioteques actuals. Deixant de banda que es llegeixi més o menys, el fet és que potser la necessitat actual no és tant tenir un lloc on poder consultar els llibres fí­sics, sinó crear els medis i mitjans per poder consultar i llegir el que sigui des d’on sigui sense tenir que ser forçosament en paper (amb l’estalvi d’espai, transport i arbres que pot implicar). Aquest final del paper, m’ha fet recordar el projecte Gutenberg, que pretèn fer disponible a tot el món obres (amb drets d’autor disponibles), gràcies a la col·laboració de la gent via internet. Un projecte similar a la wikipedia (que ha superat ja les 50.000 entrades en català) però que per diferents motius no ha triumfat o s’ha extès tant -segurament per la quantitat de temps que implica teclejar tot un llibre, temps molt superior a el que implica teclejar una petita definició- el projecte gutenberg conta amb una cinquantena de llibres disponibles en català. Arrel d’això, quin sentit tindrà comprar llibres a curt termini? no serà més pràctic comprar versions electròniques i disposar de dispositius que amb qualitat -i dignitat- permetin la lectura dels mateixos? estem a les portes d’una nova revolució d’edició de contingut literari? Dependrà tot de si la tecnologia i les lleis es volen adaptar a les necessitats i demandes del consum i del consumidor.
fonts: elpais.com, 20minutos.com, barrapunto.com, luchadores, softcatala.org/~jmas

Cuentos

Cuentos, Juan José Millás, Ediciones Random House mondadori, SA. 3a edición debolsillo marzo 2006. ISBN: 84-9759-964-0.

Cuentos, Juan José MillásAquest llibre és un recull d’escrits i comptes de Juan José Millás (web personal). De lectura ràpida, amena i divertida tot i que en molts dels petits relats hom troba que s’ha de reflexionar més del que superficialment pugui semblar. La temàtica dels comptes i les històries són ben diverses però hi ha un fil conductor únic: la mà de l’autor.

L’estil de totes les històries és “propi” (a priori) de l’autor. Amb un cinisme a vegades genial a vegades sorprenent per tractar certs temes tabús, com també un interiorisme o simplesa per tractar-ne altres. En el fons, cada història sorprèn torbar-se directament dins del personatge en tan sols quatre lí­nies, i sopta més encara tancar la història unes lí­nies més abaix. El mateix estil fresc i viu que mostra l’autor cada divendres a la seva columna de El Paí­s, on no saps mai quan comences a llegir si parla d’un tema d’actualitat, d’un tema personal, d’un tema concret… i acaba parlant d’allò que ell considera més important i que potser no tenia relació directa amb el que el lector s’havia imaginat.

Traducció de la contra portada:

Aquesta obra reuneix dos relats de Juan José Millás: Cuentos a la intemperie i La vida incompetente y otros cuentos, dos tí­tols fonamentals a la trajectòria d’un dels escriptors més britllants, lúdics i perturbadors de la narrativa actual espanyola.

Visquen com si fos una aventura fantàstica qualsevol esdeveniment cotidià, els personatges de Juan José Millás són homes i dones que estan a mig camí­ entre la imaginació i la realitat, en aquest imprecí­s i suggerent territori on la vida s’alimenta de totes les seves vertenens, enriquint la monotonia del dia a dia.

Aquests relats divertits, sarcàstics, àgils i punti aguts són, a més, una cordial crí­tica a la societat actual i una visió personalí­ssima del món i la multitud infinita de persones anònimes que el formen.

A peu… pel camí­ de Sant Jaume, des de Montserrat

A peu… pel camí­ de Sant Jaume, des de Montserrat. Notes d’un pelegrí­ solitari. Ramon Ribera-Mariné. Publicacions de l’AbadA peu... pel camí­ de sant jaume, des de Montserratia de Montserrat 2006. ISBN: 84-7826-803-0

Més que una guia del camí­ de Sant Jaume, podrí­em dir que és la bitàcora d’una persona que realitza el camí­ de San Jaume. Dins de les peculiaritats a destacar del llibre són, per un costat la transparència de sentiments o sensacions d’un peregrí­. Al llegir-ho, una persona que hagi fet travesses es sentirà dins del camí­ contemplant, patint, preocupant-se pel demà, pel creuament, per la ruta, pel temps…
Per altre banda, potser el més destacable del llibre també és l’enfocament del peregrinatge. Un enfocament que pot sobtar per un laic doncs el diari pertany a un monjo benedictí­ del monestir de Montserrat. Per tant, un pot endinsar-se una mica en què sent o què pensa davant de certes situacions una persona que normalment realitza vida monàstica lluny del soroll, de l’estrés i dels “mals hàbits” de no buscar temps per la autoreflexió.

De la contraportada del llibre:

Què fan dia rere dia aquesta multitud d’homes i de dones de totes les edats, condicions i nacionalitats, caminant més de mil quilòmetres per la geografia peninsular? Per què es posen en ruta? Què cerquen en el peregrinatge a Sant Jaume de Compostel·la?
Les pàgines del diari de ruta de R. Ribera-Mariné, monjo de Montserrat, estudiós de la Bí­blia, conegut també per les seves guies de muntanya (Montserrat, el Canigó), ens poden fer adonar del significat profund de l’experiència, tant des del punt de vista religiós com humà. Caminar en solitari, durant un mes, sortint de Montserrat amb llargues etapes, hi apareix no només com un esport, que es fa per gust, o una aventura, sinó com una experiència vital, una paràbola de la vida. El dia a dia d’aquestes pàgines escrites en viu durant l’itinerari transmet l’atmosfera que respira un pelegrí­ en el pas lent i monòton per les nostres comarques, passant per la depressió de l’Ebre, i, finalment, en el camí­ Francès. Hi ha moments de desempar, de por conscient i inconscient, d’alegries en ser acollit, com de dificultats a causa de les contradiccions de tota mena. El llibre por ajudar a repetir l’experiència des de casa, o a preparar i a preparar-nos per al nostre propi itinerari.