Está todo por hacer

Fa molt que no comento res sobre llibres que llegeixo. Bàsicament per què o són manuals, o bé són llibres que no acabo de llegir completament, o bé que simplement no tinc temps per dir  cap cosa important.

Aquest any

per Sant Jordi vaig comprar-me el llibre “Está todo por hacer” de Pau Garcia-Milà. No soc genys partidari dels llibres d’auto-ajut, i molt menys encara de la moda que hi ha ara per fer-te emprenedor i arreglar el món tu.  Però aquest cas és diferent.   Sabia que és un dels creadors de EYE OS, i això era un plus, que és enginyer informàtic, jove i a més de la terra era encara un plus dobe, però el dia que el vaig veure entrevistat a Buenafuente vaig confirmar que aquest llibre calia llegir-ho.  No totes les coses bones són de Sillicon Valey,  🙂

Efectivament, el llibre et dona una repasada ràpida però concreta de totes les coses que has de tenir en compte si vols ser emprenedor. Té la frescura i la direcció ràpida que té l’autor parlant, amb lo bo i dolent que això pugui ccomportar.   El més important és que es palpa proximitat i sinceritat tan en els consells com en les expressions que fa servir.

Personalment no soc un emprenedor per falta de temps, però ara amb els consells del llibreja no tinc excusa, cada dia a apuntar idees que surgeixin i almenys un cop al mes a escriure amb la ma esquerre per notar sensacions noves.

Què és per tu triumfar?”  entre moltes altres recomanacions, consells i experiències que s’expliquen en el llibre, em quedo amb aquesta pregunta que fa en les últimes pàgines del llibre.  Evidentment és una pregunta molt oberta i subjectiva, però crec que és la clau per tenir clar que tot està per fer i tu ets el responsable de fer almenys una cosa i sortir-ne exitòs de la mateixa.

 

 

Compres

 

Per fi, m’he llençat i he fet una compra que feia més d’un any que tenia a tasques pendents.  He fet una comanda a la llibreria on-line de amazon.com

La veritat és que les vibracions han sigut molt bones i no tinc cap queixa.  Ja estic pensant què comprar per fer una nova comanda.   En el meu cas, la comanda va arribar molt ràpid tot i que el material estava tot a l’altre banda de l’Atlàntic i tot el sobre-cost que implica l’enviament prioritari surt a compte tenint present que el material no es pot adquirir aquí.  

He comprat quatre llibres.  Tres d’ells són sobre “drupal” que és un dels temes que he d’impulsar definitivament aquest “curs”.   Building powerful and robust websites with Drupal 6 i Learning Drupal 6 Module Development de l’editorial PACKT i  Pro Drupal Development second edition de l’editorial Apress.  Totes dues editorials són especialitzades en materials d’aquestes característiques. Tot i ser el meu primer contacte amb aquestes ja avanço que “repetiré” ja que la qualitat i contingut no té res a veure amb el material editat en castellà d’aquestes temàtiques.

 I l’últim un llibre que feia temps buscava: la recopilació complerta de preludis, nocturns i valsos de Chopin.

Potser més endavant, faig un anàlisi detallat dels llibres.  De moment, tinc un d’ells (Building powerful and robuts websites with Drupal 6) completament llegit i estic ben content.  Primer per forçar i repasar el nivell d’anglès que ja començava a quedar fora oblidat. I segon per la comoditat que implica poder llegir en paper acostumat a llegir manuals en pdf en pantalles d’ordinador.  Els llibres ja els havia consultat en alguna versió previa en pdf, però per aquestes coses va més bé poder tenir-ho en paper o en format que puguis moure i portar assobre per aprofitar qualsevol moment per llegir.

Gutenberg i la fi del paper imprès

Aquesta setmana ha sigut notícia en diferents mitjans, el fet que google hagi signat un acord amb diferents biblioteques per tal de digitalitzar part dels seus llibres i poder oferir-los digitalment. El conveni que implica a cinc grans biblioteques catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya, Biblioteca del monestir de Montserrat, biblioteca espiscopal del seminari de Barcelona, biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la biblioteca de l’Ateneo Barcelonès) arribant a les 380.000 obres en total. La operació estarà subvencionada per google, i coordinada per la Biblioteca Nacional de Catalunya, i preveu al final poder oferir tots els llibres digitalitzats gratuïtament a http://books.google.es.

Aquesta notícia, hem fa reflexionar sobre diferents aspectes. Primer de tots, el fet que google acabarà ficada a tot arreu. Amb la antipatia que aixeca certes corporacions (com microsoft i els seus sistemes operatius per exemple), resulta curiós amb la simpatia o acceptació que l’usuari final accepta tractes similars a noms diferents.
En segon aspecte, resulta curiós que certs mitjans de comunicació hagin donat més importància al fet que siguin biblioteques catalanes (quan la notícia parla explícitament d’obres en diferents idiomes i no es parla de digitalització exclusivament de llibres en català), i també el fet dels drets d’autor i repercussions econòmiques a editorials. Està molt clar que si vull un exemplar del Quixot per exemple, el compraré, i molt més clar encara que si desconec l’obra o necessito una consulta ràpida a alguna part molt concreta res millor que poder fer una consulta on-line.
Per últim, aquesta notícia crec que només ens avisa de la fi del paper imprès. Aquesta setmana parlant amb algú, comentàvem la necessitat i viabilitat o no de les biblioteques actuals. Deixant de banda que es llegeixi més o menys, el fet és que potser la necessitat actual no és tant tenir un lloc on poder consultar els llibres físics, sinó crear els medis i mitjans per poder consultar i llegir el que sigui des d’on sigui sense tenir que ser forçosament en paper (amb l’estalvi d’espai, transport i arbres que pot implicar). Aquest final del paper, m’ha fet recordar el projecte Gutenberg, que pretèn fer disponible a tot el món obres (amb drets d’autor disponibles), gràcies a la col·laboració de la gent via internet. Un projecte similar a la wikipedia (que ha superat ja les 50.000 entrades en català) però que per diferents motius no ha triumfat o s’ha extès tant -segurament per la quantitat de temps que implica teclejar tot un llibre, temps molt superior a el que implica teclejar una petita definició- el projecte gutenberg conta amb una cinquantena de llibres disponibles en català. Arrel d’això, quin sentit tindrà comprar llibres a curt termini? no serà més pràctic comprar versions electròniques i disposar de dispositius que amb qualitat -i dignitat- permetin la lectura dels mateixos? estem a les portes d’una nova revolució d’edició de contingut literari? Dependrà tot de si la tecnologia i les lleis es volen adaptar a les necessitats i demandes del consum i del consumidor.
fonts: elpais.com, 20minutos.com, barrapunto.com, luchadores, softcatala.org/~jmas

Cuentos

Cuentos, Juan José Millás, Ediciones Random House mondadori, SA. 3a edición debolsillo marzo 2006. ISBN: 84-9759-964-0.

Cuentos, Juan José MillásAquest llibre és un recull d’escrits i comptes de Juan José Millás (web personal). De lectura ràpida, amena i divertida tot i que en molts dels petits relats hom troba que s’ha de reflexionar més del que superficialment pugui semblar. La temàtica dels comptes i les històries són ben diverses però hi ha un fil conductor únic: la mà de l’autor.

L’estil de totes les històries és “propi” (a priori) de l’autor. Amb un cinisme a vegades genial a vegades sorprenent per tractar certs temes tabús, com també un interiorisme o simplesa per tractar-ne altres. En el fons, cada història sorprèn torbar-se directament dins del personatge en tan sols quatre línies, i sopta més encara tancar la història unes línies més abaix. El mateix estil fresc i viu que mostra l’autor cada divendres a la seva columna de El País, on no saps mai quan comences a llegir si parla d’un tema d’actualitat, d’un tema personal, d’un tema concret… i acaba parlant d’allò que ell considera més important i que potser no tenia relació directa amb el que el lector s’havia imaginat.

Traducció de la contra portada:

Aquesta obra reuneix dos relats de Juan José Millás: Cuentos a la intemperie i La vida incompetente y otros cuentos, dos títols fonamentals a la trajectòria d’un dels escriptors més britllants, lúdics i perturbadors de la narrativa actual espanyola.

Visquen com si fos una aventura fantàstica qualsevol esdeveniment cotidià, els personatges de Juan José Millás són homes i dones que estan a mig camí entre la imaginació i la realitat, en aquest imprecís i suggerent territori on la vida s’alimenta de totes les seves vertenens, enriquint la monotonia del dia a dia.

Aquests relats divertits, sarcàstics, àgils i punti aguts són, a més, una cordial crítica a la societat actual i una visió personalíssima del món i la multitud infinita de persones anònimes que el formen.

A peu… pel camí de Sant Jaume, des de Montserrat

A peu… pel camí de Sant Jaume, des de Montserrat. Notes d’un pelegrí solitari. Ramon Ribera-Mariné. Publicacions de l’AbadA peu... pel camí de sant jaume, des de Montserratia de Montserrat 2006. ISBN: 84-7826-803-0

Més que una guia del camí de Sant Jaume, podríem dir que és la bitàcora d’una persona que realitza el camí de San Jaume. Dins de les peculiaritats a destacar del llibre són, per un costat la transparència de sentiments o sensacions d’un peregrí. Al llegir-ho, una persona que hagi fet travesses es sentirà dins del camí contemplant, patint, preocupant-se pel demà, pel creuament, per la ruta, pel temps…
Per altre banda, potser el més destacable del llibre també és l’enfocament del peregrinatge. Un enfocament que pot sobtar per un laic doncs el diari pertany a un monjo benedictí del monestir de Montserrat. Per tant, un pot endinsar-se una mica en què sent o què pensa davant de certes situacions una persona que normalment realitza vida monàstica lluny del soroll, de l’estrés i dels “mals hàbits” de no buscar temps per la autoreflexió.

De la contraportada del llibre:

Què fan dia rere dia aquesta multitud d’homes i de dones de totes les edats, condicions i nacionalitats, caminant més de mil quilòmetres per la geografia peninsular? Per què es posen en ruta? Què cerquen en el peregrinatge a Sant Jaume de Compostel·la?
Les pàgines del diari de ruta de R. Ribera-Mariné, monjo de Montserrat, estudiós de la Bíblia, conegut també per les seves guies de muntanya (Montserrat, el Canigó), ens poden fer adonar del significat profund de l’experiència, tant des del punt de vista religiós com humà. Caminar en solitari, durant un mes, sortint de Montserrat amb llargues etapes, hi apareix no només com un esport, que es fa per gust, o una aventura, sinó com una experiència vital, una paràbola de la vida. El dia a dia d’aquestes pàgines escrites en viu durant l’itinerari transmet l’atmosfera que respira un pelegrí en el pas lent i monòton per les nostres comarques, passant per la depressió de l’Ebre, i, finalment, en el camí Francès. Hi ha moments de desempar, de por conscient i inconscient, d’alegries en ser acollit, com de dificultats a causa de les contradiccions de tota mena. El llibre por ajudar a repetir l’experiència des de casa, o a preparar i a preparar-nos per al nostre propi itinerari.