Macbook pro amb procesador core duo 2

Les ànsies i el nerviosisme són dolents. Pitjor que una malaltia. De totes maneres, resto tranquil coneixent que no sóc l’únic que sospita, intueix i desitja saltar a un portàtil nou, i que aquest sigui un core duo 2 de Macintosh (amb els seus avantatges i inconvenients).

A totes les web de temàtiques similars i de llengua anglesa es parla i es recomana paciència alhora de comprar un macbookpro donat que estan a punt de sortir. Abans d’ahir nerviosisme al tancar la botiga on-line unes hores. Avui finalitza la campanya per a estudiants amb regal d’un IPOD. Tots els productes han actualitzat a procesadors nous excepte els portàtils… i sobre tot, el nadal (i més als Estats Units) està a la cantonada. Per tant, estic molt d’acord amb el que diuen a applesfera: Els core 2 duo ja estan de camí­… només cal ser pacient.

Velocitats i temperatures del portàtil

SpeedFanSpeedFan és un programa recomanable –per no dir imprescindible- de tots aquells usuaris que disposem d’un portàtil i notem les mans calentones després d’una estona de treballar com a sí­mptoma que la cosa s’està escalfant.

Hi ha molts programes similars per la xarxa, però d’aquest m’ha agradat que gairebé no absorbeix recursos, que és freeware, que la instal·lació és neta i sobre tot, que et facilita molta informació respecte a la teva màquina: revolucions dels ventiladors, temperatures dels sensors que disposi, informació del disc dur, estat de la màquina… altament recomanable.

A peu… pel camí­ de Sant Jaume, des de Montserrat

A peu… pel camí­ de Sant Jaume, des de Montserrat. Notes d’un pelegrí­ solitari. Ramon Ribera-Mariné. Publicacions de l’AbadA peu... pel camí­ de sant jaume, des de Montserratia de Montserrat 2006. ISBN: 84-7826-803-0

Més que una guia del camí­ de Sant Jaume, podrí­em dir que és la bitàcora d’una persona que realitza el camí­ de San Jaume. Dins de les peculiaritats a destacar del llibre són, per un costat la transparència de sentiments o sensacions d’un peregrí­. Al llegir-ho, una persona que hagi fet travesses es sentirà dins del camí­ contemplant, patint, preocupant-se pel demà, pel creuament, per la ruta, pel temps…
Per altre banda, potser el més destacable del llibre també és l’enfocament del peregrinatge. Un enfocament que pot sobtar per un laic doncs el diari pertany a un monjo benedictí­ del monestir de Montserrat. Per tant, un pot endinsar-se una mica en què sent o què pensa davant de certes situacions una persona que normalment realitza vida monàstica lluny del soroll, de l’estrés i dels “mals hàbits” de no buscar temps per la autoreflexió.

De la contraportada del llibre:

Què fan dia rere dia aquesta multitud d’homes i de dones de totes les edats, condicions i nacionalitats, caminant més de mil quilòmetres per la geografia peninsular? Per què es posen en ruta? Què cerquen en el peregrinatge a Sant Jaume de Compostel·la?
Les pàgines del diari de ruta de R. Ribera-Mariné, monjo de Montserrat, estudiós de la Bí­blia, conegut també per les seves guies de muntanya (Montserrat, el Canigó), ens poden fer adonar del significat profund de l’experiència, tant des del punt de vista religiós com humà. Caminar en solitari, durant un mes, sortint de Montserrat amb llargues etapes, hi apareix no només com un esport, que es fa per gust, o una aventura, sinó com una experiència vital, una paràbola de la vida. El dia a dia d’aquestes pàgines escrites en viu durant l’itinerari transmet l’atmosfera que respira un pelegrí­ en el pas lent i monòton per les nostres comarques, passant per la depressió de l’Ebre, i, finalment, en el camí­ Francès. Hi ha moments de desempar, de por conscient i inconscient, d’alegries en ser acollit, com de dificultats a causa de les contradiccions de tota mena. El llibre por ajudar a repetir l’experiència des de casa, o a preparar i a preparar-nos per al nostre propi itinerari.