Escoltar ràdio per internet amb OSX Catalina

Des de la versió 10.15 de OSX -Catalina-, ITUNES ha desaparegut del sistema operatiu.   Això comporta avantatges i inconvenients.  Jo principalment utilitzava aquesta eina per escoltar música d’emissores per internet.

L’actual eina que queda per fer això es diu “MUSICA”.  I segons el manual d’APPLE (https://support.apple.com/es-us/guide/music/mus098ad0a71/mac) es pot escoltar música per internet però cal simplement buscar la URL de l’emisora. 

A mi personalment, m’olora a posar difícil les coses i que pasis a comprar la subscripció APPLE MUSIC… 

Per sort, per internet hi ha gent molt preparada i vàlida:

Itunes HINT

http://samsoft.org.uk/iTunes/InternetRadio.asp

Un enllaç on trobar tota la biblioteca d’emissores d’internet que abans teníem en iTUNES.  A punt per copiar-pegar i escoltar… o de fet per escoltar directament des de el navegador. 

Enllaç per no perdre!

 

 

Sicut Locutus est

Magnificat anima mea Dominum,
et exsultavit spiritus meus in Deo salutari meo.
Quia respexit humilitatem ancillae suae.
Ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes.
Quia fecit mihi magna qui potens est.
Et sanctum nomen ejus.
Et misericordia ejus a progenie in progenies timentibus eum.
Fecit potentiam in brachio suo.
Dispersit superbos mente cordis sui.
Deposuit potentes de sede, et exaltavit humiles.
Esurientes implevit bonis, et divites dimisit inanes.
Suscepit Israí«l puerum suum, recordatus misericordiae suae.
Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham et semini ejus in saecula.

Engrandece mi alma al Señor
y mi espí­ritu se alegra en Dios mi salvador
porque ha puesto los ojos en la humildad de su esclava,
por eso desde ahora todas las generaciones me llamarán bienaventurada,
porque ha hecho en mi favor maravillas el Poderoso,
Santo es su nombre
y su misericordia alcanza de generación en generación a los que le temen.
Desplegó la fuerza de su brazo,
dispersó a los que son soberbios en su propio corazón.
Derribó a los potentados de sus tronos y exaltó a los humildes.
A los hambrientos colmó de bienes y despidió a los ricos sin nada.
Acogió a Israel, su siervo, acordándose de la misericordia
como habí­a anunciado a nuestros padres en favor de Abraham y de su linaje por los siglos.

Text del Magní­ficat. El magní­ficat és una oració cristiana extreta de l’evangeli de Lluc (Lluc 1:45-55), on reprodueix les paraules segons Lluc li va dir Maria a déu quan visita la seva cosina Isabel -mare de Joan Baptista i dona de Zacaries-.  El nom de la oració, prové del seu inici en llatí­.

Isaac Albéniz

Avui és just el centenari de la mort d’aquest compositor de piano. Per mi, és certament especial ja que va ser un dels primers compositors que va agradar-me i vaig entendre d’alguna forma la proximitat. Tocar Mozart, tocar Beethoven… està super bé; però quan toques un intèrpret que ha viscut on tu, i amb la música intenta reflexar sentiments o sensacions de llocs que conèixes (Suite Iberia), encara et resulta més proper. Tinc a tasques pendents per una temporada que disposi de temps intentar tocar tota la seva obra.


Continua llegint «Isaac Albéniz»

Tenori-ON

De retruc he anat a parar a un nou instrument musical de YamahaNo té res a veure amb els “tenors” encar que el seu nom pugui despistar. Es tracta d’un instrument electrònic, com un samplejador però totalment tàctil.  Qualsevol explicació o foto que es vegi del producte és poc descriptiu del que es pot arribar a fer amb ell. Lo millor és veure un parell dels videos disponibles a la xarxa i buscar el distribuidor més proper per fer la comanda.   Me lo pido!

Les webs del fabricant són:

http://www.global.yamaha.com/tenori-on/features/index.html

http://www.global.yamaha.com/design/tenori-on/swf/index.html

i per veure’l en acció:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_SGwDhKTrwU[/youtube]

i

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=R1ulyBiKf9M&feature=related[/youtube]

Jo voldria cantar en un cor així­

Avui m’han fet arribar dos videos que val la pena no perdre.   Són per recordar bàsicament, que sempre que cantem alguna cançó ens queixem de lo difí­cil que és estudiar per separat les veus…  imagina’t estudiar aquesta cançó.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RjzY7Y9COTA[/youtube]

està clar que si algú t’escolta només fent aquests sorollets es pensarà que estàs mal del cap.

En canvi el següent video està encara més bé:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QpGi3cUJNG4[/youtube]

No és tan estirat, i potser és més proper a  la realitat. La crua i dura realitat.

De Diego Brothers

Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder escoltar en directe al sunset al grup de jazz De Diego Brothers.  Un quintet  De diego brothersformat per els germans De Diego, Juan a la trompeta i Ví­ctor al saxo, Elisabet Raspall al piano, Pere Loewe al contrabaix i Caspar Saint Charles a la bateria.

L’actuació es podria resumir per les ganes que es va quedar el públic de sentir més jazz i més música en viu.  Es fa ver curta per al públic, reflexe fidedigne de la qualitat, la tècnica d’interpretació (i composició), i frescura que transmitia el quintet dalt de l’escenari.  í‰s una llàstima que no contem amb més locals de les caracterí­stiques del sunset per tal de poder gaudir de més música d’aquest tipus.

Googlejant una estona, he trobat força informació d’aquest grup. Inclòs la possibilitat d’adquirir el CD que tenen registrats (i que va ser totalment impossible adquirir al finalitzar l’actuació de dissabte).  Intentaré seguir un xic aquest grup a veure si els puc tornar a sentir properament.

Beethoven per Leonskaja

Beethoven per LeonskajaAquest cap de setmana i encara demà dimarts fan a l’Auditori de Barcelona un concert ben variat i distès amb el tí­tol de: Beethoven per Leonskaja.

Per preparar aquest concert, vaig buscar informació de les dues obres corals i em fa fer relativa ràbia no localitzar gaire informació fiable al respecte. Per això les deixo aquí­ penjades per si a algú li és d’utilitat. Al igual que el Programa de Ma del concert en format pdf. Així­ com la transcripció traduida del text de les dues obres coral són el motiu dels dos posts anteriors.

El concert consta d’un programa ben àmpli diferenciat que el fan peculiar. La primera part amb obres de Johann Sebastian Bach / Edward Elgar amb la Fantasia i fuga en do menor pe rorquestra, op 86 (arranjament de l’obra BWV 537) i el Concert per a piano i orquestra núm. 4 en sol major de Beethoven amb Elisabeth Leonskaja al piano.

La segona part amb dues peces corals de Johannes Brahms, Ní¤nie op.82 i Cançó del destí­ op.54 interpretats per el Cor Madrigal i el Cor Lieder Càmera. Finalitzarà la segona part una selecció de danses hongareses de Johannes Brahms.
L’orquestra l’OBC i el director Franz-Paul Decker.

Schicksalslied (Cançó del destí­), op.54 de Joannes Brahms

L’obra:

í‰s una gran composició coral. Brahms la començà a escriure el 1868 -any de l’estrena del Rèquiem alemany complet a la catedral de Bremen- i s’interpretà per primer cop el 18 d’octubre de 1871 a Karlsruhe, sota la direcció de Hermann Levi. Nostàlgica i personal, subjectiva i commovedora, com Ní¤nie, la Cançó del destí­ es basa en uns versos de Hí¶lderlin en els quals Brahms trobava a faltar alguna cosa que considerava “principal”. En escriure la música, es proposà que “això sigui comprensible”, i “això” vol dir aquest aspecte “principal”. De què es tracta?

Hí¶lderlin contrapossà en el seu poema la vida plàcida dels déus de l’Olimp amb el destí­ desgraciat dels mortals. Al fatalisme del poeta, Brahms hi trobava a faltar un cert optimisme, un raig d’esperança, i aquest era l’aspecte “principal”. I ho fou tant que sembla com si el sentit del text canviés significativament en sentir la musicalització de Brahms.

La Cançó del destí­ té tres parts, la darrera de les quals és instrumental i és, precisament, la que dóna un sentit propi a l’obra. La primera, en mi bemoll major, expressa la felicitat dels déus; la segona, en do menor, la trista i turmentada vida humana, i la tercera, en do major i que significativament reprèn material temàtic de la primera, és un final optimista i lluminós.

Josep Pascual

Traducció del text de Friedrich Hí¶lderlin:

Passegeu per flonjos camins
envoltats de llum, feliços genis!
Brillants brises divines
us acaronen lleugerament,
com sagrades cordes,
amb dits d’artista.

Sense destí­, reposen plàcidament, els éssers divins,
com nadons adormits;
Floreixen eternament
amb humilitat, com una flor,
tot preservant la puresa
del seu esperit,
i els seus ulls feliços
amb mirada serena,
contemplen l’eterna claror.

Però a nosaltres no ens ha estat donat
reposar enlloc;
Els homes pateixen,
desapareixen, cauen,
immersos en la foscor,
un cop i un altre,
com l’aigua de roca
en roca, abocats,
per sempre, a la incertesa.

Ní¤nie, op.82 de Joannes Brahms

L’obra:

El 1881 Brahms compongué Ní¤nie, una de les seves millors obres corals malgrat no comptar-se entre les més divulgades del seu autor. En la música coral de Brahms trobem sovint una expressió personal que domina l’estructura i, de vegades fins i tot -com és el cas de Schicksalslied-, el sentit original del text. Ní¤nie, està escrita en memòria del pintor Anselm Fenerbach, mort aleshores a Venècia en plena joventut, un fet que trasbalsà Brahms. El compositor evocà la mort -un fet que sovinteja en la seva producció coral- a partir d’un text de Schiller basat llunyanament en els cants fúnebres de la Roma clàssica, anomenats naenia.

Schiller es decidí­ a homenatjar l’art com a sentit de la vida i com a esperança davant la mort en el seu poema en comptes de crear un cant elegí­ac. Brahms, si ens guiem per la música per a Ní¤nie, compartiria aquesta visió de Schiller, tot i que afegí­ als versos, d’un marcat caràcter hí­mnic i de vegades una mica grandiloqüents, un sentiment més recollit i í­ntim, tendre i alhora colpidor en record de l’amic mort.

Josep Pascual

Traducció del text de Schiller

També el que és bell ha de morir.
Allò que a homes i déus subjuga
no commou el dur cor dels Zeus estigui.
Una sola vegada l’amor va entendrir el Senyor de les Ombres,
i encara llavors al llindar, inexorable, va tornar el seu regal.
Ni Afrodita pot curar la ferida del jove bell
cruelment inferida pel porc senglar al seu delicat cos.
Ni la mare immortal pot salvar l’heroi diví­
quan, caient a les portes aquelles, sucumbeix al seu propi destí­.
Però Ella sorgeix del mar, amb totes les filles de Nereu i eleven
un lament pel fill glorificat.
I és així­ que els déus trenquen en plor
i ploren totes les deesses per la bellesa que pereix,
perquè el que és perfecte mor.
També és sublim ser una cançó de lament en boca de l’estimada
per l’ésser comú que en silenci descendeix a l’Orcus

1.Cant de lament
2. Plutó, el Déu del món inferior banyat pel riu Styx
3. Quan el cantor Orfeu va perdre la seva muller Euridice per
la mossegada d’una serp va baixar al món inferior i amb el seu
cant commovedor va assolir que l’obscur Plutó li tornés. Però
com que Orfeu, tot i la prohibició expressa del Senyor de les
Ombres, es va girar a mirar Euridice abans que ella arribés al
món superior aquest li va tornar a prendre.
4. El bell adolescent Adonis fou ferit mortalment en una cacera per un senglar; de la seva sang va c´reixer la rosa. Afrodita, la deessa de l’amor, que n’estava molt, va lamentar la seva mort.
5. El jove heroi Aquil·les, fill del rei de Tessàlia Peleu i de la deessa del mar Tetis (una de les cinquanta Nereides, les encisadores filles de Nereus) va morir durant el setge de Troia, a la porta
aquea, per unes fletxes que li va disparar al taló el fill del rei
de Toria Paris.
6. El món inferior