Isaac Albéniz

Avui és just el centenari de la mort d’aquest compositor de piano. Per mi, és certament especial ja que va ser un dels primers compositors que va agradar-me i vaig entendre d’alguna forma la proximitat. Tocar Mozart, tocar Beethoven… està super bé; però quan toques un intèrpret que ha viscut on tu, i amb la música intenta reflexar sentiments o sensacions de llocs que conèixes (Suite Iberia), encara et resulta més proper. Tinc a tasques pendents per una temporada que disposi de temps intentar tocar tota la seva obra.


Copio-pego el que la wikipedia diu d’aquest autor… i segur que aquests dies els mitjans de comunicació aniran plens d’aquest autor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Alb%C3%A9niz

Isaac Albéniz i Pascual

De Viquipèdia

(S’ha redirigit des de: Isaac Albéniz)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Isaac Albéniz

Isaac Albéniz el 1901
Nom real Isaac Albéniz Pascual
Estil Nacionalisme musical
Nascut 29 de maig de 1860
Camprodon, Catalunya
Mort 18 de maig de 1909
Cambo-les-Bains, Aquitània, França
Residència Camprodon i Barcelona; 1869-1875, Almerí­a, Cáceres, Madrid, Puerto Rico, La Habana; 1876-1879, Madrid i Brussel·les; 1883-1885, Barcelona; 1889-1900, Parí­s i Londres; 1900-1909, Barcelona i Parí­s
í’peres
Obres destacades
  • Suite española
  • La vega (1896-1898)
  • Iberia (1905-1908)

Isaac Albéniz (Camprodon, Ripollès, 29 de maig de 1860Cambo-les-Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intèrpret de piano. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure obres per a teatre, sis òperes (més una d’inacabada i tres d’esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així­ com diversos temes orquestrals i de cambra.

Taula de continguts

[amaga]

[edita] Una infància moguda

El seu pare í€ngel Albéniz era funcionari de duanes de l’estat destinat a Camprodon; la seva mare era Dolors Pascual, originària de Figueres. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al teatre Romea de Barcelona, on els seus pares havien passat a residir poc després d’haver nascut, interpretant una fantasia sobre les I vespri Siciliani de Verdi. El seu primer mestre de piano fou Narcí­s Oliveras i al cap de poc temps va intentar ingressar al conservatori de Parí­s, però no ho va aconseguir per tenir només set anys.

El 1869, el seu pare és represaliat i va a parar a l’oficina de duanes del port d’Almeria, lloc que perd per les seves implicacions polí­tiques. La famí­lia torna cap a Barcelona, malgrat que Albéniz (que té vuit anys) és aleshores a Madrid, on sí­ que és acceptat malgrat l’edat. El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara a Càceres. Va de Càceres a Madrid regularment fins que se li acaba el destí­ al seu pare, per tal d’assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendizábal.

Poc després, el pare torna ser destinat a Madrid, on es trasllada una altra vegada tota la famí­lia. Isaac es dona a conèixer amb recitals amb un ampli recorregut per Castella i Andalusia. í‰s en aquells moments, ja amb catorze anys, que la seva germana Blanca se suïcida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.

L’any següent, el 1875, el seu pare es nomenat “Interventor general de correus” a Puerto Rico i L’Havana, però novament tornarà a perdre aquest treball i tota la famí­lia haurà de retornar a Madrid al cap d’un any. Però per a Isaac totes aquestes circumstàncies no són res més que una genial manera de donar-se a conèixer i de visitar un nou paí­s. Durant aquest perí­ode actuà a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, així­ com a locals diversos de L’Havana.

[edita] Protecció reial

A l’any següent (1876) el prestigi d’Albéniz es va difonent entre dels cercles aristocràtics de Madrid. En aquest fet hi té una intervenció cabdal la figura de Guillermo Morphy Ferris,(Comte de Morphy i secretari particular d’Alfons XII), el qual, entusiasmat pel seu talent, li obrí­ les portes de la Cort. Aquest personatge influí­ perquè li fos atorgada una pensió reial per a estudiar al Conservatoire Royal de Brussel·les, a on perfeccionà els estudis de solfeig i piano.

Segons el seu diari, l’any 1880, Albéniz rep lliçons de Liszt, lliçons que es van impartir per tota Europa, i que el compositor català va rebre en formar part de la cort d’estudiants que acompanyaven Lizst en els seus desplaçaments. L’amistat que va sorgir d’aquesta relació duraria fins a la mort de l’hongarès el 1886. Algunes interpretacions posteriors dubten de la validesa d’aquests fets argumentant que Liszt residia a Weimar en aquella època.

[edita] Retorn a Barcelona

El 1883 s’establí­ a Barcelona, on es va casar amb Rosina Jordana, alumna seva, i amb la qual va tenir tres fills. A Barcelona va estudiar composició amb Felip Pedrell, el qual li transmeté els seus coneixements del folklore espanyol i l’inspirà per escriure música com ara la Suite Española, Op. 47. El cinquè moviment d’aquesta suite, anomenada Asturias (Leyenda), és probablement avui dia el més famós del repertori de guitarra clàssica, tot i que originàriament es fos compost per a piano i més tard transcrit per a guitarra. Moltes de les seves altres composicions també van ser transcrites per a guitarra, sobretot per Francesc Tàrrega. Albéniz una vegada va declarar que preferia les transcripcions de guitarra de Tàrrega als seus treballs originals de piano.

Cada vegada més, Albéniz incorporava les seves pròpies composicions en els seus recitals. El 1885 es traslladà a Madrid on els seus treballs van ser publicats pels principals editors musicals d’aquella època: Benito Zozaya i Antonio Romero.

La reputació d’Albéniz com a pianista i compositor va continuar creixent. A la primavera de 1889 va viatjar a Parí­s per assistir als Concerts Colonne que interpretaven el seu Concert per a piano, op. 78. Des de Parí­s va continuar fins a Anglaterra, on les seves interpretacions van ser molt reeixides. El 1890 es va posar en contacte amb l’empresari Henry Lowenfeld, el qual va contractar els serveis d’Albéniz com a intèrpret i compositor. Com a resultat, Albéniz es va traslladar al costat de la seva famí­lia (la seva esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i a través de Lowenfeld finalment es va ficar al món del teatre musical: va treballar per al Teatre Lí­ric i més tard per al Teatre Prí­ncep de Gal·les.

A petició de Lowenfeld, Albéniz va compondre The magic Opal, comèdia lí­rica en l’estil de Gilbert i Sullivan, estrenada al Lí­ric el 19 de gener de 1893. Va ser traduïda posteriorment al castellà per Eusebio Sierra i presentada a Madrid el 1895 com La Sortija; aquell mateix any, la seva sarsuela San Antonio de la Florida amb llibret de Sierra va ser també interpretada a Madrid.

[edita] Contracte amb Money-Coutts

Els seus contactes teatrals a Londres van cridar l’atenció del poeta i dramaturg amateur i hereu d’una fortuna bancària de la cèlebre firma de Coutts and CO, Francis Burdett Money-Coutts, que havia comprat accions i el juliol de 1894 va adquirir el contracte que Albéniz tenia amb Lowenfeld. Coutts, el suport financer del qual permetria a Albéniz viure confortablement la resta de la seva vida, estava interessat en escriure llibrets. La seva col·laboració amb el compositor va produir Henry Clifford (estrenada al Liceu el 1895), Pepita Jiménez (també estrenada al Liceu el 1896), i Merlin (composta entre 1898 i 1902 però no produïda en vida d’Albéniz), la primera òpera d’una proposada trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta el 1903, i Genevre, no es va arribar a escriure). Per tant, durant aproximadament una dècada, Albéniz va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i a la producció de música per a l’escenari. Durant aquest temps va estar traslladant-se des de Londres a Parí­s.

[edita] Parí­s

A la capital francesa es va posar en contacte amb Vincent d’Indy, Ernest Chausson, Charles Bordes i més tard amb Paul Dukas i Gabriel Fauré, establint així­ estrets llaços amb la comunitat musical francesa. Des de 1898 fins al 1900 va ensenyar piano avançat a la Schola Cantorum, però a causa de la seva pobra salut el 1900 va tornar al càlid clima barceloní­. Va començar un feixuc treball al costat d’Enric Morera per a la promoció d’obres lí­riques catalanes. Quan, tanmateix, els seus esforços no van aconseguir que els seus propis treballs teatrals fossin produïts, va tornar a Parí­s, on la seva música era acceptada, elogiada i interpretada.

La residència d’Albéniz a Parí­s va començar a ser un refugi per a artistes espanyols (entre els que hi havia Joaquí­n Turina i Manuel de Falla), on trobaven suport i ànim pel seu propi esforç. La preocupació d’Albéniz per les formes musicals més llargues va produir un canvi en el seu estil de composició des del bàsicament lleuger -peces atractives de la seva primerenca carrera- cap a un art més complex. I encara que no va deixar d’interpretar, les seves aparicions van disminuir quan va començar a deixar-se absorbir per la composició i producció de les seves obres operí­stiques.

D’aquest perí­ode ens vénen les cançons Il en est de l’amour i Deux morceaux de prose de Pierre Loti (Crépuscule et Tristesse) així­ com aquests grups de poemes de Coutts: Per a Nellie (un conjunt de sis cançons); Art thou gone for ever, Elaine, Six Songs (de les quals només han sobreviscut Will you be mine? i Separated), i Two Songs (The Gifts of the Gods i The Caterpillar). D’aquest perí­ode també existeix una mostra d’obertura d’una cançó per a posar música al text de la faula de Jean de La Fontaine Conseil tenu par les rats, el fragment que conclou una cançó de Coutts, Laugh at loving, i referències a altres cançons de Coutts per a les quals no s’ha trobat la música.

A mesura que Coutts va començar a cansar-se d’escriure llibrets, Albéniz a poc a poc va tornar al piano i al seu nadiu paisatge d’inspiració. La Vega (18961898) presagiava el seu posterior estil, que va florir en la seva obra mestra Iberia (19051908). La textura composicional i el llenguatge que defineix Iberia són caracterí­stics de Quatre mélodies (dels poemes de Coutts), l’últim treball vocal i les últimes peces completes d’Albéniz.

[edita] Darrers dies a Cambo-les-Bains

A causa de la nefritis que patia, el 1 d’abril de 1909, abandona Parí­s on aleshores vivia, i amb tota la famí­lia s’instal·la al balneari de Cambo-les-Bains (als Pirineus atlàntics francesos) en busca d’un clima més adequat.

Un mes després va rebre una emotiva visita d’Enric Granados, el qual li va tocar la barcarola Mallorca, que era una petita peça concebuda durant un viatge fet per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res. Aquest dia que va transcórrer en companya de Granados va ser dels darrers que Albéniz es mantingué lúcid. Mori cap a les 8 de la tarda del dia 18 d’aquell mes de maig de 1909 quan faltaven pocs dies perquè complí­s 49 anys.

Les restes d’Albéniz van partir cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l’estació de França. La seva mort va ser molt sentida i se li tributà una solemne cerimònia de rebuda que es perllongà fins l’endemà. La Banda Municipal de Barcelona tocà la marxa fúnebre d’El capvespre dels déus de Wagner, l’Orfeó Català cantà diversos passatges del Rèquiem de Fauré i la Marxa fúnebre de la sonata núm. 2 de Chopin.

Després dels solemnes funerals, la comitiva recorregué els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s’uniren al condol. Més tard va ser enterrat al cementiri de Montjuïc.

[edita] Obres

En negreta, les obres més destacades. A partir de: Justo Romero. Albéniz (Pení­nsula, 2002).

Perí­ode Tí­tol Instrumentació Parts / Indicacions Estrena
OBRES SIMFí’NIQUES
1886 ca. Suite caracterí­stica Orquestra (partitura perduda) Scherzo – En la Alhambra – Rapsodia cubana (a partir d’algunes peces per a piano) Saragossa, 1886. Albéniz, dir.
1888-89 Escenes simfòniques catalanes 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, celesta, harpa, corda Fíªte villageoise catalane – Idilio – Serenata – Finale: Baile campestre Madrid, Teatro de la Comedia, 7-3-1889. Orq. de la Sociedad de Conciertos; Tomás Bretón, dir.
1890 L’automne-Valse Orquestra (partitura perduda) Versió orquestral de la peça per a piano (de 1890) Madrid? Per la Sociedad de Conciertos, Tomás Bretón, dir.
1896-97 La Alhambra 2 flautes, flautí­, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, harpa, corda La vega – Lindaraja – Generalife – Zambra – Alarme! – [Sense tí­tol] Obra inacabada: n’hi ha fragments de La vega (90 compasos, després passats a la versió pianí­stica) i Generalife (26 compasos, a partir del “Prélude” d’Espagne: souvenirs per a piano).
1898 Petite suite Sérénade Lorraine Inacabada: fragment
1899 Rapsòdia almogàver 2 flautes, flautí­, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, 2 harpes, corda Inacabada: fragment (8 compasos), després reaprofitat a Catalonia
1899 Catalonia: suite populaire pour orchestre en trois parties 2 flautes, flautí­, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, 2 harpes, corda Parí­s, Nouveau-Théí¢tre, 28-5-1899. Orc. de la Société des concerts de Paris; Albéniz, dir.
1905 Guajira: chant populaire cubaine 2 flautes, flautí­, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, 2 harpes, corda Inacabada: fragment (2 compasos)
1907 Iberia (versió orquestral d’I. Albéniz) Orquestra: 2 flautes, flautí­, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons, tuba, timbals, percussió, harpa, corda Evocación (partitura perduda) – El Puerto Niça, 2-1907. Orchestre de Léon Jehin; L. Jehin, dir.; 22-3-2001, Gijón, Teatro Jovellanos; Orq. Sinfónica del Principado de Asturias; José de Eusebio, dir.
MÚSICA CONCERTANT
1887 Rapsòdia espanyola per a piano i orquestra, opus 70 Orquestra: 2 flautes, flautí­, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, percussió, corda (partitura perduda; instrumentació reconstruïda per Jacinto Torres (1997); altres orquestracions per George Enescu (1911), Alfredo Casella (1922) i Cristóbal Halffter (1960)) Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1885-87 Primer concert per a piano i orquestra en la menor, opus 78 (Concert fantàstic) Orquestra: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, corda (l’orquestració va ser feta, en realitat, per Tomás Bretón) Allegro ma non troppo – Andante – Allegro Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1892 Segon concert per a piano i orquestra Orquestra Allegretto Inacabat: n’hi ha 79 compasos
MÚSICA DE CAMBRA
1883 Suite de concert (perduda) 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, piano Scherzo – Serenata morisca – Capricho cubano Santander, Casino del Sardinero, 8-1883. E. Fernández Arbós, violí­; Albéniz, piano
1890 Berceuse (perduda) Violí­ i piano (a partir de la Berceuse de Ríªves per a piano) Leeds, 13-1-1891. Edgar Haddock, violí­; Albéniz, piano
1890 Berceuse, opus 102 Violí­ o violoncel i piano Trobada per Jacinto Torres el 1994
MÚSICA INSTRUMENTAL
1869 Marxa militar Piano
1881 Pavana fàcil per a mans petites Piano 1881?
1882 Serenata napolitana (perduda) Piano Màlaga, 19-4-1882? I. Albéniz, piano
1882 Pavana-capricho, opus 12 (publicada com a Pavane espagnole) Piano Màlaga, 19-4-1882. I. Albéniz, piano
1882 Esudi impromptu, opus 56 Piano Alacant, Teatro-Circo, 26-8-1882. I. Albéniz, piano
1882 Barcarola, opus 23 (Barcarolle catalane) Piano Barcelona, Teatre Tí­voli, 2-2-1883. I. Albéniz, piano
1884 Seis pequeños valses, opus 25 Piano Leggiero – Melancolico – Ben ritmado – Allegretto – Con brio – Allegro molto
1884 Sonata per a piano, núm. 1, opus 28 Piano Scherzo Inacabada: només se’n publicà el scherzo; orquestrada el 1886, passà a formar part de la Suite caracterí­stica
1885 Estudi de concert, opus 29 Piano
1885 ca. Serenata àrab Piano (potser és part de la desapareguda Suite morisca, del mateix any)
1885 Estudi de concert en mi menor, opus 21 (Publicat el 1886 com a Deseo, opus 40) Piano
1885 ca. Primera suite antiga, opus 54 Piano Gavota – Minuetto Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1885 ca. Seis mazurcas de salón, opus 66 (les dues primeres, publicades separadament el 1890 com a opus 140) Piano Isabel – Casilda – Aurora – Sofí­a – Christa – Marí­a
1883-94 Primera suite espanyola, opus 47 Piano Granada (serenata) – Cataluña (corranda) – Sevilla (sevillanas) – Cádiz (canción) – Asturias (leyenda) – Aragón (fantasí­a) – Castilla (seguidillas) – Cuba (capricho). (Cádiz, Asturias, Aragón i Castilla no van arribar a escriure’s: l’editor de 1911 va afegir quatre peces diferents, canviant-ne el tí­tol, per a completar la suite; respectivament, són: Serenata espanyola op. 181, Prélude de Chants d’Espagne op. 232, Danza española núm. 1 op. 164, i Seguidillas de Chants d’Espagne) Madrid, Salón Romero, 24-1-1886 (Sevilla). I. Albéniz, piano
1886 Angustia: romanza sin palabras Piano
1886 Segona suite antiga, opus 64 (Suite ancienne) Piano Zarabanda – Chacona Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1886 Set estudis en els tons naturals majors, opus 65 Piano Do major – Sol major – Re major – La major – Mi major – Si major – Fa major
1886 Minuet en sol menor Piano Publicat com a part de Dix pièces en un recueil, 1922
1886 Tercer minuet Piano
1886 Rapsòdia cubana en sol major, opus 66 Piano
1886 Sis danses espanyoles Piano Re major – Si bemoll major – Mi bemoll major – Sol major – La bemoll major – Re major
1886 Tercera suite antiga Piano Minuetto – Gavota
1886 Sonata núm. 3, en la bemoll major, opus 68 Piano Allegretto – Andante – Allegro assai Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Manuel Guervós, piano
1886 Rapsòdia espanyola, opus 70 2 pianos (n’hi ha versió per a piano i orquestra, i per a un piano) Allegretto ma non troppo – Andantino ma non troppo – Fortissimo I. Albéniz i un pianista no identificat, pianos
1887 Rapsòdia espanyola, opus 70 (reducció per a un piano) Piano Allegretto ma non troppo – Andantino ma non troppo – Fortissimo Madrid, Salón Romero, 28-3-1887. I. Albéniz, piano
1886-87 Recuerdos de viaje, opus 73 Piano En el mar (barcarola) – Leyenda (barcarola) – Alborada – En la Alhambra (capricho) – Puerta de Tierra (bolero)Rumores de la Caleta (malagueña) – En la playa (aquesta peça va ser publicada per separat el 1892 com On the water) Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. Marí­a Luisa Chevalier, piano
1887 Sonata per a piano núm. 4, en la major, opus 73 Piano Allegro – Scherzino – Minuetto – Rondó Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Marí­a Luisa Chevalier, piano
1887 Records: mazurca, opus 80 Piano
1887 Mazurca de saló en mi bemoll major, opus 81 Piano
1887 Sonata per a piano núm. 5, en sol bemoll major, opus 82 Piano I. Allegro ma non troppo – II. Minuetto “Del gallo” – III. Ríªverie (Andante) – IV. Allegro Barcelona, 1888 (abans?). I. Albéniz, piano
1888 Vals champagne: vals de saló Piano Barcelona, Pavelló de França de l’Exposició Universal, 22-9-1888. I. Albéniz, piano
1888 Dotze peces caracterí­stiques, opus 92 Piano Gavota – Minuetto a Sylvia – Barcarola (Ciel sans nuages) – Plegaria – Conchita (polka) – Pilar (vals) – Zambra – Pavana – Polonesa – Mazurka – Staccato (capricho) – Torre Bermeja (serenata) Barcelona, 15-8-1888 (les 11 primeres peces); Parí­s, Salle í‰rard, 25-4-1889 (Torre Bermeja). I. Albéniz, piano
1888 Amàlia: mazurca de saló, opus 95 Piano I. Albéniz, piano
1888 Ricordatti: mazurca de saló, opus 96 Piano
1888 Sonata per a piano núm. 7, opus 111 Piano Minuetto Inacabada
1888 La fiesta de aldea Piano
1889 ca. Segona suite espanyola, opus 97 Piano Zaragoza (capricho) – Sevilla (capricho)
1889 Serenata espanyola, opus 181 Piano (el 1911 va ser publicada com a part de Primera suite espanyola, op. 47 amb el tí­tol de “Cádiz”) Londres, Saint James’ Hall, 14-3-1891. I. Albéniz.
1889 ca. Cádiz-gaditana Piano
1889 ca. Dues danses espanyoles, opus 164 Piano Aragón – Tango en la menor
1890. España: seis hojas de álbum, opus 165 Piano Preludio – Tango – Malagueña – Serenata – Capricho catalán – Zorcico
1890 L’automne-valse, opus 170 Piano
1890 ca. Zambra granadina, en re menor Piano Londres, Saint James’ Hall, 12-2-1891. I. Albéniz.
1890 Mallorca (barcarola), opus 202 Piano Londres, Saint James’ Hall, 7-11-1890. I. Albéniz.
1890-91 Ríªves (Somnis), opus 201 Piano Berceuse – Scherzino – Chant d’amour Londres, Saint James’ Hall, 14-3-1891 (Berceuse), 21-11-1891 (Scherzino), 27-1-1892 (Chant). I. Albéniz.
1891 Zorcico Piano
1892 Les saisons (també conegut com a Album of miniatures) Piano Le printemps – L’étè – L’automne – L’hiver Anglaterra. 1892? I. Albéniz
1891-94 Chants d’Espagne, opus 232 Piano Prélude – Oriental – Sous le palmier – Córdoba – Seguidillas
1896-97 Espagne: souvenirs Piano Prélude – Asturies Parí­s? I. Albéniz
1897 La vega Piano Parí­s, Société nationale de musique, 21-1-1899. José Vianna da Motta
1903 Tres improvisacions en fa sostingut menor Piano Tiana, casa Albéniz, 1903. I. Albéniz (n’hi ha enregistrament en cera)
1905-08 Iberia: 12 nouvelles impressions en quatre cahiers Piano
“Primer quadern” Evocación – El Puerto – El Corpus en Sevilla Parí­s, Sala Pleyel, 9-5-1906. Blanche Selva, piano
“Segon quadern” Rondeña – Almerí­a – Triana Donibane Lohizune, 11-9-1907 (Rondeña i Almerí­a). Blanche Selva, piano; Barcelona, Teatre Principal, 5-11-1906. Joaquim Malats (Triana)
“Tercer quadern” El Albaicí­n – EL polo – Lavapiés Parí­s, Palau de la Princesa de Polignac, 2-1-1908. Blanche Selva, piano
“Quart quadern” Málaga – Jerez – Eritaña Parí­s, Société nationale de musique (Salon d’automne), 9-2-1909. Blanche Selva, piano
1907 Navarra Piano (completada per Déodat de Séverac el 1911; Jaume Pahissa va escriure un altre final) Parí­s, Société nationale de musique, 7-1-1912. Blanche Selva
1908 Yvonne en visite! Piano La révérence! – Joyeuse rencontre et quelques pénibles événements
1909 Azulejos Piano Preludio (completat per Enric Granados el 1910) Barcelona, Palau de la Música Catalana, 11-3-1911. E. Granados
MÚSICA ESCíˆNICA
1881-82 Cuanto más viejo… (perduda) Sarsuela en un acte. Llibret de Mariano Zappino y Garibay Bilbao, Teatro Coliseo, 15-2-1882. I. Albéniz, dir.
1882 Catalanes de Gracia (perduda) Sarsuela: “juguete cómico-lí­rico en un acto”. Llibret de Rafael Leopoldo Palomino de Guzmán Madrid, Teatro Eslava, 28-3-1882. I. Albéniz, dir.
1892 Poèmes d’amour: légendes bibliques Música incidental per a dotze “quadres vivents” de Paul Armand Silvestre; partitura per a flauta, oboè, trompa, harmoni, piano i corda Barnes (Anglaterra), Lyric Club, 20-6-1892
1892-93 The magic opal (partitura completa perduda; n’hi ha fragments i la de veu i piano) í’pera, comèdia lí­rica en dos actes. Llibret d’Arthur Law Londres, Lyric Theatre, 19-1-1893. Herbert Bunning, dir. (a Madrid, el 11-1894, al T. de la Zarzuela, com a La sortija)
1893 Poor Jonathan (partitura perduda; n’hi ha fragments) Opereta en dos actes. Llibret de Charles H. E. Brookfield, basat en l’opereta alemanya Der arme Jonathan de Karl Millí¶cker Londres, Prince of Wales’ Theatre, 15-6-1893. I. Albéniz, dir.
1894 San Antonio de la Florida Sarsuela en un acte i dos quadres. Llibret d’Eusebio Sierra Madrid, Teatro Apolo, 26-10-1894. I. Albéniz, dir.
1893-95 Henry Clifford í’pera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la The war of the roses Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 8-5-1895 (en italià). I. Albéniz, dir.
1895 Pepita Jiménez í’pera, comèdia lí­rica en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la de Juan Valera Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 5-1-1896 (en italià). Vittorio Vanzo, dir.
1902 La real hembra Sarsuela en tres actes, inacabada. Llibret de Cristóbal de Castro Només n’hi ha el preludi i les dues primeres escenes
1897-1902 Merlin í’pera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (tercera part de la trilogia King Arthur) Barcelona, Teatre Tí­voli, 18-12-1950 (abreviada i en castellà), Josep Sabater, dir.; Madrid, Teatro Real, 28-5-2003, José de Eusebio, dir.
1902-04 Launcelot í’pera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (segona part de la trilogia King Arthur). Inacabada Inacabada: hi ha la música dels dos primers actes (la del segon, orquestrada).
MÚSICA VOCAL
1886 ca. Cinco rimas de Bécquer, opus 7 Veu i piano; text de Gustavo Adolfo Bécquer Besa el aura que gime blandamente – Del salón en el ángulo oscuro – Me ha herido recatándose en la sombra – Cuando sobre el pecho inclinas – ¿De dónde vengo…?
1887 Seis baladas sobre textos de la Marquesa de Bolaños, opus 7 Veu i piano; text de Maria Paulina Spreca-Piccolomini, Marquesa de Bolaños Barcarola – La lontananza – Una rosa in dono – Il tuo sguardo – Morirò! – T’ho riveduta in sogno Madrid, Palau dels marquesos de Bolaños, 1887. M. P. Spreca-Piccolomini, veu; I. Albéniz, piano
1889 ca. Chanson de Barberine Veu i piano; text de Alfred de Musset
1896 To Nellie: sis cançons Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts Home – Counsel – May-Day song – To Nellie – A song of consolation – A son (Love comes to all)
1896 Are thou gone forever, Elaine? Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1896 Laugh at loving… Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts (incompleta)
1896 Will you be mine? / Separated! Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts 2 cançons que havien de formar part d’un cicle de sis: Six songs
1897 Deux morceaux en prose Veu i piano; text de Pierre Loti Crépuscule – Tristesse Parí­s, Société nationale de musique, 18-3-1899
1897 Il en est de l’amour Veu i piano; text de Charles Albert Costa de Beauregard
1897 The gifts of the gods Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1903 The caterpillar Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1908 Four songs Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts In sickness and health – Paradise regained – The retreat – Amor, summa injuria
MÚSICA CORAL
1885 Domine in furore (psalm VI de l’Ofici de difunts) Cor a capella Madrid, Auditorio Nacional de Música, 21-4-1994. Coro Nacional de España, Adolfo Gutiérrez Viejo, dir.

[edita] Bibliografia

  • Aaron Clark, Walter: Isaac Albéniz: Portrait of a Romantic , Oxford UP, Nova York
  • Amat Cortes, Joa: Isaac Albéniz, un català universal, Cevagraf, SCCL, Barcelona, 1998
  • Aviñoa, Xosé: Albéniz, Edicions Daimon Tarragona , 1986
  • Aviñoa, Xosé: La música i el Modernisme, Curial , 1985
  • Aviñoa, Xosé: Modernisme i Modernistes – Musica i Modernisme: Definició i Perí­ode –, Lunwerg editores, 2001
  • Gauthier, André: Albéniz, Espasa Calpe, Madrid , 1978
  • Guerra y Alarcón, Antonio: Isaac Albéniz. Notas crí­tico-biográficas de tan eminente pianista, Fundación Isaac Albéniz, Madrid, 1990
  • Heras, Antonio de las: Vida de Albéniz, Ediciones Patria, Barcelona, [1942]
  • Marco, Thomas: Spanish Music in the Twentieth Century, 1993
  • Martorell, Oriol / Valls, Manel: Sí­ntesi històrica de la música catalana, Els llibres de la frontera, Sant Cugat del Vallès, 1985
  • Montero Alonso, José: Albéniz, España en “suite”, Editorial Silex, Madrid, 1988
  • Pedrell, Felip: Concierto de Albéniz, Fundación Isaac Albéniz, Madrid, 1990
  • Reverter, Arturo: Albéniz-Arbós, historia de una amistad, Scherzo, Madrid, 1989
  • Romero, Justo: Albéniz, Edicions Pení­nsula Barcelona, 2002
  • Ruiz Albéniz, Victor: Isaac Albéniz, Comisarí­a General de Música, Madrid, 1948
  • Salazar, Adolfo :Isaac Albéniz y los albores del renacimiento musical en España, Revista de Occidente, Madrid, 1926
  • Sempronio: Retrats de Ramon Casas, Edicions Polí­grafa, S.A., Barcelona , 1970
  • Villalba, Luis: Imagen distanciada de un compositor-pianista, Fundación Isaac Albéniz, Madrid, 1990

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.