Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Text: Joan Maragall
Música: Lluís Millet
Normalment tinc el mal vici de no citar poesies, himnes ni coses per l’estil. Potser hauria de replantejar-m’ho per futures ocasions. De moment, avui faig una excepció. Després de uns quants dies repasant la lletra i música per tal de poder interpretar-ho de memòria, no faig més que deixar constància d’ell aquí per si mai el necessito. Per aquells que no ho coneguin, El Cant de la Senyera és una composició coral per a cor mixt coneguda per què s’acostuma a interpretar en ocasions com la Diada Nacional de Catalunya (tot i quel’himne oficial de Catalunya és Els Segadors); originàriament, és l’himne de l’Orfeó Català.